Els tartans són anomenats breacans en gálic (breac, vol dir tacat), el mot tartà és d'arrel mediterrània, el terme tiritaine, del francés antic vol dir tosc i llanut.
Aquest teixit és originari de les poblacions celtes, possiblement els tartans existeixin des de fa dos mil anys, en época romana ja heren coneguts ja que els utilitzaven els celtes en les seves batalles contre els romans. Els tartans es relacionen amb la tradició escocesa, ja que estàn íntimament relacionats amb la seva cultura, ja que per motius geogràfics i étinics es dividien en lowlanders i highlanders, aquests vivíen a l'altiplà escocés i són descendents directes dels celtes, això fa que arrelin les costums i la llengua celtes.
A la primera edat de ferro l'home ja es teixia en telers verticals i això permetia la producció per metres de teles monocolors, policromátiques, obliqües, longitudinals, amb grans cuadres, o amb quadres petits.El primer document que es coneix dels tartans com a tals, es remonta al segle XVI als Accounts of the Lords High Treasurer of Scotland on hi ha una anotada una compra de la tela de tartà per a realitzar la confecció d'un hàbit per Jaume V que data del 1538. Un altre document de 1587 es pot llegir que Héctor Maclean, com a impost de vassalatje per certes terres, va demanar cinquanta talls de tela de colors blanc, neL'organtització de la societat mitjantçant clans també és una costum cèltica, es tracta de grups familiars de certa magnitut.
Cada un dels clans podía disposar de diversos breacans, si el seu tartà era de colors molt clars en podíen tenir un de més fosc, aquest s'anomenava hunting tartan i era generalment de color terra, era d'ús qüotidià i útil per la caça. Per les ocasions festives es prefería un dress tartan més clar.
Els colors i les formes dels tartans originals no eren escollits a l'atzar pel teixidor, sinó que es determinaven d'acord amb el clan familiar, per tant cada fantasía pertenyia a una determinada familía, identificant amb ella a qui la vestía. Era una espècie de insignia familiar, una clau visual i visble d'identificació.
L'organtització de la societat mitjantçant clans també és una costum cèltica, es tracta de grups familiars de certa magnitut.
La simplicitat o complexitat del dibuix d'un tartà no permet moltes deducció respecte a la época de producció. Alguns autors consideran els exemplars més colorejats com els més antics i pertanyent a les clases de més noblesa.
En alguns escrits es troben referències a una llei, anomenada ilbreachta, mitjantçant la qual s'establia que els camperols i els soldats podien vestir hàbits d'un sol color, els oficials de dos colors, els chiftains de tres colors. Els beachtachs i els bruighnibs (soldats de mig rang) podien usar quatre colors, els soldats de més rang amb cinc colors, els ollambs o savis sis, i la familia real set.
A més cada clan poesía una determinada insignia, per reconeixes, sobretot, en ocasions bèl·liques o situacions de díficl identificació, utilitzaven paraules clau.
Els escocesos de l'altipla, famosos per la seva obstinació i tossuderia, havien quedat majoritariament relacionats amb les seves antigues tradicions, si les consideracions de caràcter polític no haguessin obligat a la casa reinant anglesa, al 1745, a impedir als escocesos la organtització patriarcal, la posessió d'armes i l'utilització de les seves indumentàries nacionals. Els anglesos coneixien perfectament el significat polític i psicológic que el tartà tenia pels escocesos i, amb aquestes prohibicions, van destruir deliberadament el poder dels caps i la cohesió d'una incómoda minoria.
Aquestes mesures (sota penes de presidi i altres) van ser establertes el 1745 per l'anomenat Prohibition Act, i anulades al 1782. Un periode relativament breu, però suficient per destruir l'encant de la cultura dels clans. En realitat, els escocesos van intentar un retorn a les seves antigues tradición, però la continuitat cultural va ser interrompuda. Va ser necessari el pas de molts anys abans que aprareixessin les publicacions que revelaven la necessitat d'una exactitud documental, com l'esperança de poder donar vida al tartà com a símbol pertaneixent a una determinada familia.
Amb el títol The Scottish Gael, va ser publicat al 1831 el primer catàleg relatiu a cinquanta-cinc diferents models de tartans.
El 1842, amb el Vestiarium Scoticum, es presentava una col·lecció de setanta-cinc fantasies de clan.
Després de de la rèvoca del Prohibition Act, i en la fase del retorn del clan, van ser introduides noves fantasies. Va haver-hi un augment notable del nombre de tartans.
Des de fa molt de temps els tartans no són de llana, les podem trobar de seda, i teixits sintètics, i també amb elements no tèxtils com ara paper, plàstic, paper i vidre.
El procediment de producció dels tartans era crear un teixit de tires i cintes de diferents colors, la seva combinació es repeteix en intervals regulars, creant una fantasía simétrica que es manté en l'ordit i la trama.
B.svg.png)
_A.svg.png)
Els colors i les formes dels tartans originals no eren escollits a l'atzar pel teixidor, sinó que es determinaven d'acord amb el clan familiar, per tant cada fantasía pertenyia a una determinada familía, identificant amb ella a qui la vestía. Era una espècie de insignia familiar, una clau visual i visble d'identificació.
El tartà és generalment molt colorit. Negre, blau, groc, gris, marró, vermell, blanc, verd... per realitzar-lo s'utilitzen fils tenyits abans de ser teixits. En la confecció de les teles cada color apareix sobre tot com a color pur i després barrejat en un cinquanta per cent amb un altre color, aquesta barreja s'anomena blended, d'aquesta manera poden unir-se entre ells únicament dos colors, és a dir, l'ordit i la trama.
L'organtització de la societat mitjantçant clans també és una costum cèltica, es tracta de grups familiars de certa magnitut.
Cada un dels clans podía disposar de diversos breacans, si el seu tartà era de colors molt clars en podíen tenir un de més fosc, aquest s'anomenava hunting tartan i era generalment de color terra, era d'ús qüotidià i útil per la caça. Per les ocasions festives es prefería un dress tartan més clar.
El tartà és generalment molt colorit. Negre, blau, groc, gris, marró, vermell, blanc, verd... per realitzar-lo s'utilitzen fils tenyits abans de ser teixits. En la confecció de les teles cada color apareix sobre tot com a color pur i després barrejat en un cinquanta per cent amb un altre color, aquesta barreja s'anomena blended, d'aquesta manera poden unir-se entre ells únicament dos colors, és a dir, l'ordit i la trama.