TIPOS DE KIMONO:
Mofuku
kurotomesode
Furisode
Irotomesode
Iromugi
Tsukesage
Komon
Yukata
Tècniques
Brodat amb cristalls: Té el seu origen a la Índia, especialment al Rajastàn, Gujarat i a Sind (al Pakistà), que son zones desèrtiques i es diu que la gent d’aquestes zones tenen un gust especial pels miralls perquè els recorden al reflex de l’aigua.
El mirall es trenca en trossos del tamany d’una mà i es distribueixen a les petites poblacions rurals, on les dones dels camperols els tallen amb tisores en petits fragments en forma de quadrats, cercles o triangles. Els miralls s’agafen al teixit amb unes puntades verticals i horitzontals, i tot seguit es fa una puntada al voltant, amb funció de subjecció, però amb intenció decorativa. Aquest tipus de brodat s’anomena shisha, i no és més que un punt tipo oller o de escapulari, en totes les d¡seves variants.
Monedes y lluentons: Les monedes es poden col•locar als teixits per decorar, és una forma de salvaguardar els béns, però també un forma d’ostentació de la riquesa personal. A moltes cultures les joves esposades i els nens encara s’engalanen amb monedes perquè pensen que la seva lluentor allunyen la presa d’ull. Els lluentons tenen el seu origen a Venècia durant al s XVII, i són molt utilitzades per decorar teixits també a la Índia. Tot i que no és característic es fan servir molt
Exemple de toràn, de Saurashtra del sXX, amb miralls brodats i lluentons . Wikipedia
Brodat shisha http://blog.craftzine.com/archive/2008/02/
El Pulkhari: Típic de la zona de Punjab. Literalment vol dir “treball de flors”. Les dones de la India portaven uns xals a diari fets amb aquesta tècnica, que normalment no estaven totalment brodats i es podien veure les vores i parts del teixit de base, però per les ocasions de festa, es confeccionaven uns pulkharis anomenats Bagh, en que la totalitat del teixit és brodat. Al néixer les nenes, les seves avies comencen a brodar el bagh que la seva neta portarà el dia de la seva boda, i per això, aquestes peces de roba es consideren com un tresor familiar. Les puntades del brodat es fan en vertical i horitzontal, proporcionant una textura molt variada.
Exemple de Kalkhari de Pnjab, 1885. http://www.whitworth.manchester.ac.uk/
LABORS D’APLICACIÓ: Consisteix en cosir fragments de teixit sobre un teixit de base. Es tallen els retalls de teixit en formes geomètriques, s’embasten a la base, i després es fica a sota tot el sobrant donant volum a la forma.
BANDHANI: Tipus de tintatge per reserva, on es reserven zones del teixit anusant-lo amb una amarra. La tècnica de l’Ikat és una tècnica de tenyit manual de fils, on també es realitza una reserva, be amb nus o amb substàncies impermeables que impedeixen la penetració del tint. Els teixits resultants d’aqusts fils s’anomenen com la pròpia tècnica.
ESTAMPACIÓ AMB SEGELL: És un dels sistemes més antics d’estampació, ja utilitzat pels Xinesos al s VII, i que la Índia va popularitzar a Europa amb els seus estampats en cotó. Consisteix en la utilització d’uns blocs de fusta tallada o de metall gravat, que al ser impregnats amb colorant, permeten l’aplicació del dibuix de forma repetida. Avui dia amb la industrialització, es segueix utilitzant manualment en produccions seriades exclusives.
Exemple de segell, i fàbrica on s’estan produint amb segell uns teixits que representen un mandala. www.utn.edu.ar/download.aspx?idFile=13766
Altres tèxtils
Chakla: Son uns penjadors de paret tradicionals, fets a Guajarat. Solen ser brodats amb seda sobre una base de cotó. Normalent tenen el voltants emmarcats amb unes franges amb motiu geomètrics repetits. Normalment els dissenys son geomètrics, amb flors i animals, i de vegades poden tenir brodats amb miralls.
Exemple de Chakla de Gujarat, a l’est de la Índia, de principis del sXX. Wikipedia
Pulkhari: És un teixit brodat a mà sobre un Khaddar (teixit llis de cotó). Forma part de l’aixovar de la núvia que el comença a brodar amb la tècnica del pulkhari, que li ha ensenyat la seva mare des de molt petita. Cada família té les seus propis dissenys. Més endavant s’ajunten dos o tres pulkharis per crear el shawl, que és una peça de roba rectangular que es col•loca sobre l’espatlla, envoltant el cos, i de vegades cobrint també el cap.
Exemple de Pulkhari (http://www.theenglishmall.com/) i retrat d’una noia amb shawl (www.odisea2008.com/)
Toran: És una peça decorativa per les portes, normalment està decorada amb flors i fulles de mango, o amb cordes per anusar-ho a la porta. Forma part de la cultura tradicional hindú sol ser de molts colors, y normalment s’hi representen animals, flors o inclús persones i Déus. Es sol utilitzar per celebrar el Pooja, que es un culte hindú.
Exemples de Toran
KAGALA: Son uns tapissos que solen ser d’ant i al damunt porten brodats en relleu, normalment omplerts de cotó que els hi dona una textura amb molt gruix. A part van brodats amb fils d’or i de plata.
Exemple de Kagala
KANTHAS: Es confeccionen amb varies capes de robes usades procedents dels dhotis o dels saris, cosits normalment amb fil blanc, fent un efecte d’encoixinat. Quan es vol crear un disseny a alguna determinada zona, es perfilen els dibuixos en negre amb punt de cadeneta, i després s’emplena amb hilvans de diferent color. Els motius inclouen animals, flors, artistes de circ, escenes rurals, personatges històrics etc.
Exemples de Khantas del s.XIX www.gurusadaymuseum.org/col_textiles.html
Tendals i veles: A Rajastàn i Gujara, és costum transportar a la núvia a la casa del seu futur marit en un carro portat per bous que va tot cobert de teixits amb brodats i labors aplicades. Sobre la carretera s’instal•la una tenda per ocultar a la núvia dels ulls dels curiosos.
Carro de bous portant a una núvia
Fragment de tendal d’un carro de bous. Del llibre Textiles del mundo
Vestimenta tradicional
FALDILLES BANJARA: Fetes a mà per les dones de la tribu dels Banjara a Rajastàn. Tenen una cintura molt ampla brodada amb miralls, i la resta de la faldilla està decorada amb brodats i tèxtils aplicats del sud de la India. També poden tenir closques de mar, monedes, contes o cascabells.
Exemple de faldilla Banjara www.aprendedanzatribal.com/faldas.html
SARI: És el vestit tradicional usat per les dones de la Índia, segons la zona té diferents noms com seere en idioma canarès, cheera, en idioma telegú i podavai en idioma tamil.
És una peça molt antiga ja mencionada en els antics textos vèdics i que no ha passat de moda de fa més de 5000 anys. Molt colorits i fets de seda o cotó. Es tracta d’un rectangle de teixit que sol mesurar de 5 a 6 metres de llarga i 1,20 metres d’ample. Es sol portar amb una brusa a sota, i en alguns casos, especialment les dones més modernes, també porten una faldilla llarga anomenada peikot. Al ser una peça de roba molt senzilla, el teixit està molt treballat, i es sol combinar amb accessoris de major complexitat.
Sortint de la moda cotidiana tradicional, les núvies vesteixen de color vermell o rosa, a diferència d’altres cultures, mai no vesteixen de blanc. Així com l’ús de la moda d’altres llocs està condicionada a factors com el clima, a la Índia també influeix la casta, no en el tipus de confecció, però sí en els materials i ornaments.
Il•lustració de la col•locació d’un sari http://www.bookcase.com/
Dona col•locant-se un sari. http://viajealaindia.es/
Salwars: Tipo de pantaló ampli de seda que s’utilitza per les dones en certes regions de la Índia amb una túnica al damunt, que originalment estava reservada als homes. És una vestimenta típica de les zones muntanyoses del nord, i més còmode que el sari tradicional.
Per homes és més comú anomenar-los dhoti, que és típic de la Vall del Ganges i de Bengala. És una peça que sol mesurar uns 5 metres de llarg, de color blanc o cru, i s’enrotlla al voltant de la cintura, i s’uneix passant-lo pel mig de les cames. Els homes a part, per influència de presència islàmica, a partir del segle XII, utilitzen el turbant i una túnica llarga denominada kurta. De la mateixa manera per influència dels mongols, s’utilitza una casaca lligada a la cintura que s’anomena jama, i que a la part de baix es combina amb el pajama que és un pantaló.
VEL: Les dones solen cobrir els seus cabells amb un vel, i solen portar pintat uun punt vermell al mig de les celles, lloc associat amb el tercer ull, centre de la intuïció i la concentració metafísica, que simbolitza la font de la vida i l’energia. De totes maneres la seva presència denota també l’estat civil d’una dona soltera o casada, però les vídues no el porten.
Exemple de Dhoti masculí. www.laguia2000.com/india
EL BROCAT
La tècnica del brocat, especialment en or i plata, considerada l’art de donar vida a la seda, té una antiga tradició a la Índia. La seda és una fibra duradora, forta, fina i suau i és el material més important del brocat, que proporciona uns teixits molt suaus. A part dels brocats de pura seda, podem trobar-los també de seda barrejada amb cotó. És el teixit característic del Saris.
Trobem moltes i variades qualitats de seda crua per tot el territori Indi, i les millors qualitats per fer aquest teixit son les sedes de Tanduri (importades de Malda i d’altres zones de Bengala), la seda de Banaka (que és més fina i usada sobre tot per fer teixits sofisticats, turbants i mocadors) i la seda de Mukta (més gruixuda i duradora, usada per fer KIMKHABS, que són brocats de seda amb fils d’or i plata, ja que la seda fina no suporta els grans motius daurats i platejats).
Per fer els brocats, la seda passa per un procés de refinament. Primer es torsiona la seda en cru, donant un fil de seda, seguidament s’enrotlla en rodets controlant que sigui ben arrodonida i de gruix uniforme. Quan el fil s’ha processat, es decolora i es desengoma , ja que la seda té sericina en la seva composició, que és un tipus de goma. Al treure-li la goma, el fil guanya brillantor i suavitat, que ajuda a la penetració posterior dels tints. Finalment, es bull amb sabó i aigua durant un temps, i ja és llesta per ser tenyida.
Foto de Peter Ackroyd, extret del llibre Traditional Indian Textiles.
La bellesa del brocat, depèn molt dels seus colors. Els colors tenen una càrrega de matissos i una associació poètica en els teixits. A la Índia, qualsevol color té el seu significat, tradició i contingut emocional. Per exemple:
VERMELL: Color de l’amor. Els tres tons de vermell es refereixen als tres estats de l’amor, entre ells el matrimoni.
GROC: És el color de la primavera, de les margalides joves, dels vents del sud i de l’eixam d’abelles.
BLAU ÍNDIGO: És el color del Krishna, el Déu nen pastor i també evoca al núvol plujós.
HARI NILA (Blau clar): És el color de l’aigua on es reflexa el cel.
GROC SAFRÀ: és el color que representa la terra, i el color del yogui que renuncia a ella en la seva recerca i és també el color de la vidència.
Els tres Déus principals de l’Hinduisme, també tenen el seu propi color; Brahman és vermell, Shiva és blanc i Visnú és blau.
El color s’obté dels tints. Al principi es feien servir molt els tints vegetals. Produeixen uns tints forts que han estat usats per generacions i que es mantenen sempre brillants. Avui dia, han deixat lloc a les anilines que són més barates i triguen menys temps en fixar-se, a part de produir una gran varietat de matisos.
En quant als fils d’or i plata, també tenen el seu simbolisme que està recollit en un antic text sànscrit, que diu de l’or que elimina l’excés dels tres humors i que millora la vista i del plata és bona per la bilis i ajuda a expectorar.
FONTS:
www.textileasart.com
Trobem moltes i variades qualitats de seda crua per tot el territori Indi, i les millors qualitats per fer aquest teixit son les sedes de Tanduri (importades de Malda i d’altres zones de Bengala), la seda de Banaka (que és més fina i usada sobre tot per fer teixits sofisticats, turbants i mocadors) i la seda de Mukta (més gruixuda i duradora, usada per fer KIMKHABS, que són brocats de seda amb fils d’or i plata, ja que la seda fina no suporta els grans motius daurats i platejats).
Exemple de Kimkhab, de seda amb fils metàl•lics datat a finals del s. XIX. www.marlamallett.com
Per fer els brocats, la seda passa per un procés de refinament. Primer es torsiona la seda en cru, donant un fil de seda, seguidament s’enrotlla en rodets controlant que sigui ben arrodonida i de gruix uniforme. Quan el fil s’ha processat, es decolora i es desengoma , ja que la seda té sericina en la seva composició, que és un tipus de goma. Al treure-li la goma, el fil guanya brillantor i suavitat, que ajuda a la penetració posterior dels tints. Finalment, es bull amb sabó i aigua durant un temps, i ja és llesta per ser tenyida.
Procés de teixit d’un sari a Varanasi
Foto de Peter Ackroyd, extret del llibre Traditional Indian Textiles.
La bellesa del brocat, depèn molt dels seus colors. Els colors tenen una càrrega de matissos i una associació poètica en els teixits. A la Índia, qualsevol color té el seu significat, tradició i contingut emocional. Per exemple:
VERMELL: Color de l’amor. Els tres tons de vermell es refereixen als tres estats de l’amor, entre ells el matrimoni.
GROC: És el color de la primavera, de les margalides joves, dels vents del sud i de l’eixam d’abelles.
BLAU ÍNDIGO: És el color del Krishna, el Déu nen pastor i també evoca al núvol plujós.
HARI NILA (Blau clar): És el color de l’aigua on es reflexa el cel.
GROC SAFRÀ: és el color que representa la terra, i el color del yogui que renuncia a ella en la seva recerca i és també el color de la vidència.
Els tres Déus principals de l’Hinduisme, també tenen el seu propi color; Brahman és vermell, Shiva és blanc i Visnú és blau.
El color s’obté dels tints. Al principi es feien servir molt els tints vegetals. Produeixen uns tints forts que han estat usats per generacions i que es mantenen sempre brillants. Avui dia, han deixat lloc a les anilines que són més barates i triguen menys temps en fixar-se, a part de produir una gran varietat de matisos.
En quant als fils d’or i plata, també tenen el seu simbolisme que està recollit en un antic text sànscrit, que diu de l’or que elimina l’excés dels tres humors i que millora la vista i del plata és bona per la bilis i ajuda a expectorar.
FONTS:
www.textileasart.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)