EL BROCAT

La tècnica del brocat, especialment en or i plata, considerada l’art de donar vida a la seda, té una antiga tradició a la Índia. La seda és una fibra duradora, forta, fina i suau i és el material més important del brocat, que proporciona uns teixits molt suaus. A part dels brocats de pura seda, podem trobar-los també de seda barrejada amb cotó. És el teixit característic del Saris.

Trobem moltes i variades qualitats de seda crua per tot el territori Indi, i les millors qualitats per fer aquest teixit son les sedes de Tanduri (importades de Malda i d’altres zones de Bengala), la seda de Banaka (que és més fina i usada sobre tot per fer teixits sofisticats, turbants i mocadors) i la seda de Mukta (més gruixuda i duradora, usada per fer KIMKHABS, que són brocats de seda amb fils d’or i plata, ja que la seda fina no suporta els grans motius daurats i platejats).
Exemple de Kimkhab, de seda amb fils metàl•lics datat a finals del s. XIX. www.marlamallett.com


Per fer els brocats, la seda passa per un procés de refinament. Primer es torsiona la seda en cru, donant un fil de seda, seguidament s’enrotlla en rodets controlant que sigui ben arrodonida i de gruix uniforme. Quan el fil s’ha processat, es decolora i es desengoma , ja que la seda té sericina en la seva composició, que és un tipus de goma. Al treure-li la goma, el fil guanya brillantor i suavitat, que ajuda a la penetració posterior dels tints. Finalment, es bull amb sabó i aigua durant un temps, i ja és llesta per ser tenyida.
Procés de teixit d’un sari a Varanasi


Foto de Peter Ackroyd, extret del llibre Traditional Indian Textiles.







La bellesa del brocat, depèn molt dels seus colors. Els colors tenen una càrrega de matissos i una associació poètica en els teixits. A la Índia, qualsevol color té el seu significat, tradició i contingut emocional. Per exemple:



VERMELL: Color de l’amor. Els tres tons de vermell es refereixen als tres estats de l’amor, entre ells el matrimoni.

GROC: És el color de la primavera, de les margalides joves, dels vents del sud i de l’eixam d’abelles.

BLAU ÍNDIGO: És el color del Krishna, el Déu nen pastor i també evoca al núvol plujós.

HARI NILA (Blau clar): És el color de l’aigua on es reflexa el cel.

GROC SAFRÀ: és el color que representa la terra, i el color del yogui que renuncia a ella en la seva recerca i és també el color de la vidència.



Els tres Déus principals de l’Hinduisme, també tenen el seu propi color; Brahman és vermell, Shiva és blanc i Visnú és blau.

El color s’obté dels tints. Al principi es feien servir molt els tints vegetals. Produeixen uns tints forts que han estat usats per generacions i que es mantenen sempre brillants. Avui dia, han deixat lloc a les anilines que són més barates i triguen menys temps en fixar-se, a part de produir una gran varietat de matisos.



En quant als fils d’or i plata, també tenen el seu simbolisme que està recollit en un antic text sànscrit, que diu de l’or que elimina l’excés dels tres humors i que millora la vista i del plata és bona per la bilis i ajuda a expectorar.







FONTS:

www.textileasart.com