La India té una rica i diversa tradició tèxtil. La artesania, constitueix una de les principals indústries del país, i de fet els productes tèxtils fets a mà es poden veure a les passarel•les de París, a les millors tendes de Nova York, i també les catifes de la Índia fetes a mà, cobreixen alguns dels pisos més elegants del món.
Els artesans de la India, solen aprendre aquest art com una professió hereditària que els ensenyen des de la infància. Algunes de les destreses son tan complexes i especialitzades, com la trituració de pedres i minerals per aconseguir pigments, que el procés de elaboració és un secret que encara guarden un petit nombre de famílies. Altres habilitats s’aprenen amb la pràctica permanent. Algunes son especialitats regionals, amb tècniques, motius i materials específics que permeten identificar-les immediatament, d’altres es troben amb diferents variants per tot el territori indi.
Al les zones muntanyoses trobem els Gujarad, que creen uns teixits de llana i cotó amb molt de color amb utensilis creats per ells mateixos, amb els que també fan adorns i peces de roba.
Son també molt coneguts els teixits de cachemira, amb el que es fan xals, catifes o brocats, dels artesans d’Utrar Pradesh i de Cachemira.
L’origen de la tradició tèxtil, la trobem a la Vall de L’Índic, 2500 aC. La gent d’aquesta civilització utilitzaven cotó casolà usat per teixir manualment les seves pròpies robes. Excavacions a Harappa i Mohenjo Daro van trobar objectes com agulles fetes d’ós i fusos de fusta que ens suggereix que aquest cotó va ser utilitzat per fer vestits. S’han trobat també fragments de cotó teixit en aquests llocs.
La primera informació escrita sobre tèxtils a la Índia la trobem recollida als textos sagrats del Rig-Veda, que fa referència al procés de teixiduria . També fan referència els antics poemes RAMAYANA(s. III aC) i MAHABHARATA (s. VI aC), que parlen de la varietat de teixits d’aquesta època. El Ramayana es refereix als rics estils vestits per l’aristocràcia de l’època i també a la vestimenta dels ascetes, místics i també de les classes populars.
Podem obtenir també informació de les diferents escultures dels periodes MAURYAN (321 a 185 AC) y GUPTA (320 A 550 Ac), així com de les antigues escriptures budistes i les pintures murals, com les de les coves de Ajanta.
Escultura del període Mauryan i relleu del període Gupta
Conta la llegenda, que quan la cortesana Amrapali, del regne Vaishali, va conèixer a Buda, vestia un sari fet d’un luxós teixit semitransparent, i això ens dóna una visió de l’avançada tècnica tèxtil de l’antiga Índia.
Històricament, l Índia va tenir nombroses relacions comercials amb el món exterior, de fet els teixits indis tenien molta popularitat. A les últimes eres del cristianisme a l’Imperi Romà, va tenir molta importància la seda. S’han trobat també fragments de teixit de cotó originari de Gujarat a les tombes egípcies del s. V aC. Els teixits de cotó, es van exportar també a la Xina durant l’Epoca de la Ruta de la Seda. Els teixits de seda, també van ser exportats a Indonèsia durant el s XIII, i també es feien exportacions de cotó estampat i de Chinz (teixit de cotó normalment estampat amb un patró floral, i que té una lleugera brillantor) cap a les zones europees i a les zones de l’Est abans de l’arribada dels europeus a la Índia. La British East India Company també va comercialitzar teixits de cotó i seda que inclouen les famoses muselines de cotó molt suau, de Dacca, Bengal, Bihar i Orissa.
Exemple de disseny de Chintz.
Totes les tradicions del passat tèxtil, es poden encara veure a través dels motius, patrons, dissenys i a través de les mil•lenàries tècniques de teixir utilitzades encara avui dia.
FONTS:
Wikipedia/ Cultura del Valle del Indo
www,descubriendobollywood.com