Brodat amb cristalls: Té el seu origen a la Índia, especialment al Rajastàn, Gujarat i a Sind (al Pakistà), que son zones desèrtiques i es diu que la gent d’aquestes zones tenen un gust especial pels miralls perquè els recorden al reflex de l’aigua.
El mirall es trenca en trossos del tamany d’una mà i es distribueixen a les petites poblacions rurals, on les dones dels camperols els tallen amb tisores en petits fragments en forma de quadrats, cercles o triangles. Els miralls s’agafen al teixit amb unes puntades verticals i horitzontals, i tot seguit es fa una puntada al voltant, amb funció de subjecció, però amb intenció decorativa. Aquest tipus de brodat s’anomena shisha, i no és més que un punt tipo oller o de escapulari, en totes les d¡seves variants.
Monedes y lluentons: Les monedes es poden col•locar als teixits per decorar, és una forma de salvaguardar els béns, però també un forma d’ostentació de la riquesa personal. A moltes cultures les joves esposades i els nens encara s’engalanen amb monedes perquè pensen que la seva lluentor allunyen la presa d’ull. Els lluentons tenen el seu origen a Venècia durant al s XVII, i són molt utilitzades per decorar teixits també a la Índia. Tot i que no és característic es fan servir molt
Exemple de toràn, de Saurashtra del sXX, amb miralls brodats i lluentons . Wikipedia
Brodat shisha http://blog.craftzine.com/archive/2008/02/
El Pulkhari: Típic de la zona de Punjab. Literalment vol dir “treball de flors”. Les dones de la India portaven uns xals a diari fets amb aquesta tècnica, que normalment no estaven totalment brodats i es podien veure les vores i parts del teixit de base, però per les ocasions de festa, es confeccionaven uns pulkharis anomenats Bagh, en que la totalitat del teixit és brodat. Al néixer les nenes, les seves avies comencen a brodar el bagh que la seva neta portarà el dia de la seva boda, i per això, aquestes peces de roba es consideren com un tresor familiar. Les puntades del brodat es fan en vertical i horitzontal, proporcionant una textura molt variada.
Exemple de Kalkhari de Pnjab, 1885. http://www.whitworth.manchester.ac.uk/
LABORS D’APLICACIÓ: Consisteix en cosir fragments de teixit sobre un teixit de base. Es tallen els retalls de teixit en formes geomètriques, s’embasten a la base, i després es fica a sota tot el sobrant donant volum a la forma.
BANDHANI: Tipus de tintatge per reserva, on es reserven zones del teixit anusant-lo amb una amarra. La tècnica de l’Ikat és una tècnica de tenyit manual de fils, on també es realitza una reserva, be amb nus o amb substàncies impermeables que impedeixen la penetració del tint. Els teixits resultants d’aqusts fils s’anomenen com la pròpia tècnica.
ESTAMPACIÓ AMB SEGELL: És un dels sistemes més antics d’estampació, ja utilitzat pels Xinesos al s VII, i que la Índia va popularitzar a Europa amb els seus estampats en cotó. Consisteix en la utilització d’uns blocs de fusta tallada o de metall gravat, que al ser impregnats amb colorant, permeten l’aplicació del dibuix de forma repetida. Avui dia amb la industrialització, es segueix utilitzant manualment en produccions seriades exclusives.
Exemple de segell, i fàbrica on s’estan produint amb segell uns teixits que representen un mandala. www.utn.edu.ar/download.aspx?idFile=13766